Search
Close this search box.

Cas clínic: Espiga al nas gossa

Pacient: gossa siberian husky femella

Els clients ens expliquen a la primera visita que la gossa estava passejant pel carrer normalment, olorant com fa sempre, i de cop comença a fer esternuts molt exagerats, aixecant el cap i gairbé tocant el terra amb el  morro a cada esternut. Fa secreció transparent amb una mica de sang. Primer ho fa molts cops durant 5 mínuts, després ho va fent molt de tant en tant i els propietaris pensen que ja se li ha passat. Al día següent en aixecar-se pel matí, torna a fer esternuts amb secreció transparent i també una mica de sang, amb la qual cosa decideixen portar-lo al nostre centre veterinari de Vilanova i la Geltrú.

Explorem a l’animal i comprovem que tot és correcte. Plantegem als propietaris anestesiar a l’animal per poder explorar la cavitat nasal i poder confirmar la presència d’un cos extrany, ja que la nostra principal sospita són les espigues vegetals.

Els propietaris no están molt convençuts que pugui tenir una espiga, però decideixen fer-ho després d’explicar-los que és millor ara anestesiar a l’animal, per poder fer l’exploració i evitar que la possible espiga pugui anar entrant més a dins la cavitat nasal i empitjorar els simptomes.

Un cop anestesiat l’animal, podem extreure una espiga molt grossa de la cavitat nasal dreta. Als 30 minuts, la gossa marxa a casa pel seu propi peu sense fer més esternuts. Dos dies més tard, truquen els propietaris per dir que està perfecte, que no ha fet més esternuts i pot seguir fent la seva vida normal.

En època d’espigues, eviteu passejar els gossos per zones amb moltes espigues. Si passegeu per alguna zona on n’hi han, ja sigui al camp o a les soques dels arbres del carrer, i noteu que l’animal tanca els ulls, sacseja les orelles, esternuda o fa molta tos, cal assegurar-nos de que no hagin entrat espigues per evitar complicacions posteriors.